Vigília

FerranSendra
BARCELONA 26 02 2016 Concierto de LOS BURROS – LOS RAPIDOS bandas predecesoras de El Ultimo de la Fila con MANOLO GARCIA y QUIMI PORTET en la Sala Razzmatazz FOTO FERRAN SENDRA

No, no, no” no som “Septiembre” sinó febrer i vigília d’un somni: poder dir que “Grité” de nou les cançons de Los Rápidos i Los Burros. “La pájara” i “Confusión” que puc agafar és monumental, tenint en compte que al matí un servidor haurà caminat 20 quilòmetres. Però farem el sacrifici.
Diuen que entre les cançons hi ha algunes “Ausencias” destacades, però en podrem sentir d’inèdites com “Braque” i “Gladiadora”. Ara, només per poder tornar a escolar en directe “Navaja de papel” ja paga la pena. Alguns potser prefereixen anar a veure una pel·li a un “Cine ideal”, anar a “Misa de cinco” o sortir de cap de setmana a fer la “Ruta del sur” a veure terres nevades abans de veure uns peluts dalt d’un escenari. Però jo no, jo espero poder dir que “No estoy hecho polvo” i encomanar-me a “San Gennaro” per cantar a cor que vols “Mi novia se llamaba Ramón” i “Portugal”.
La veritat és que l’espera “Hazme sufrir” ja que “Te quiero bastante” Quimi Portet i se’m fa eterna l’espera de tornar-te a veure viu i en viu. No, no, no, “No puedo más”!! Per cert, un ocellet m’ha dit que potser canta dues cançons més, en lloc de 30 en faran 32: “Vamos a ver”!
I quan arribem al final de la primera part del concert i a la Razzmatazz ja faci olor de “Conflicto armado” haurem cremat tots els greixos de tant ballar i cantar i només serem “Huesos“.
L’apoteòsis final arribarà amb els bisos, com si entréssim a “Disneylandia” per primer cop i ens saltaran les llàgrimes, tot un “Llanto de pasión”, quan tornem a veure dalt de l’escenari a El Último de la Fila cantant “Aviones plateados” i “Sara” just abans d’abandonar l’escenari per segon cop.
I al final de tot et semblarà que hagis viscut un miracle o hagis vist la mateixa “Querida Milagros” ja que encara et faràs creus que hagis vist alhora tres bandes memorables. I cansat et miraràs els peus i seràs més conscient que mai que aquelles cançons són el teu país, que ets allà a on has de ser, en definitiva que “Mi patria en mis zapatos”. I aprofitant que ets a Barcelona i que ja s’acosta mitjanit et vindran ganes d’anar a donar un volt i mentre camines per “La Rambla” t’adonaràs que aquella pot ser una de les millors vetllades que has viscut en molt de temps i et tornaràs a dir que mai, mai has d’abandonar les files de la “Insurrección“.

L’ase més ràpid de la fila

El Último de la Fila_El Último de la Fila, Los Burros y Los Rápidos...Historia de una banda (Autobiografía sónica)_PortadaFa dos anys, quan la quinta de Torelló volíem celebrar que havíem arribat als 40, vaig escriure un correu a en Quimi Portet amb l’assumpto “Proposta descabellada”. La resposta va ser clara i concisa: “Gràcies per la proposta però dur-la a terme és impossible per moltes raons”.

Sí, El Último de la Fila no va actuar a Torelló fa dos anys. Al final ho va fer Brighton 64.

Però aquella proposta resulta que de descabellada només en tenia alguns pèls. I és que aquells peluts (no tant com fa 30 anys) tornaran a l’escenari aquest 2016. Això sí, sota el nom dels predecessors de l’Último: Los Rápidos i Los Burros. Sí, serà el concert del segle (ni Stones, ni Adele, ni Justin Bieber, ni Madonna, ni U2, ni Springsteen, ni Tomeu Penya, ni Michael Jackson (aquest, si ressuscita, sí que ho serà)).

I és que una de les notícies musicals del 2015, i del que portem de segle, va ser que en Quimi i en Manolo van tornar als estudis d’Avinyonet de Puigventós per enregistrar de nou vells temes de Los Rápidos, de Los Burros i d’El Último de la Fila. El resultat: Historia de una banda (Autobiografía Sónica), una excel·lent caixa amb 5 CD.

El primer dels CD és una remasterització del primer disc de Los Rápidos. D’aquest em quedo amb dues de les meves preferides Navaja de papel i Ruta del sur.

lr2El segon CD, Piensos luegoexisto, també correspon a l’època de Los Rápidos. En aquest cas, però, són peces gravades de nou i en teoria inèdites. Dic “en teoria” perquè ja fa uns quants anys va aparèixer un CD amb el títol Los Rápidos 2. Maquetas editat per Perro Records, la mateixa discogràfica de Garcia/Portet .  D’aquella maqueta han recuperat cançons com ara Cine ideal, Zamora i No estoy hecho polvo (cançó que al CD original van titular Estoy hecho polvo). Però com que aquest CD té 12 cançons sí que n’hi ha d’inèdites, 9 en total. Mireu, si no, aquest videoclip, al més pur estil Rápidos, un dels tres que han gravat per l’ocasió del llançament del disc:

S’entén que algunes cançons les descartessin, però la majoria són peces d’orfebreria i es fa estrany que hagin pogut estar tants anys en un calaix. Gravades ara, amb una tècnica i qualitat actualitzades però amb un so clarament vuitantè, les converteix en cançons actuals i alhora vintage. Temes com Gladiadora i sobretot San Gennaro es podrien arribar a convertir en nous referents (hits) pels fans més fans.

Precisament de San Gennaro un dels seus seguidors més fidels ha fet aquest friki vídeo domèstic:

RAEl tercer CD porta per títol Kloruro Sódico. En realitat és una revisió, o reversió, d’aquell segon Rebuznos de Amor. I dic del segon perquè en una segona versió van afegir-hi els 6 temes de Jamón de Burro. Però no hi són tots, n’hi falten. I entre les cançons que no hi són segur que els més fans hi enyoraran Rosa de los vientos, Jamón de mono, El Himno de los Cazadores de Vacas i Conflicto armado, tot i que d’aquesta última trobarem una versió en directe cantada en l’època de l’Último.

Si l’anterior era una peça d’orfebreria aquest és la joia de la corona. Totes les versions són excepcionals, brutals. Aquí ja no hi ha cançons inèdites i totes ens sonen (ens sonen si havíem escoltat uns quants cops Los Burros, és clar). Costa decidir amb quina ens quedem: Huesos? Disneylandia? Tu me sobrevuelas? Moscas aulladoras? Hazme sufrir? Mi novia se llamaba Ramón? No puedo más?

D’aquest disc voldria destacar tres curiositats, que els més fans segurament ja saben:

  1. A Disneylandia hi toca en Marc Grau, fill d’en Marc Grau que havia tocat amb la banda original i que havia estat també membre d’El Último. Em fa molta il·lusió poder escoltar-hi en Marc, exalumne meu.
  2. La versió d’Hazme Sufrir la interpreta Adrià Puntí, l’única de tot els 5 discs que no està cantada per en Manolo. Talent sobre talent que converteix aquesta cançó en un nou himne.
  3. En almenys dues cançons, i potser ho podríem trobar en d’altres, he localitzat una adaptació políticament correcta de la lletra. Moscas aulladoras. Perros silenciosos, aquella història d’amor entre una quarentona i un adolescent, s’ha convertit en una història entre la mateixa quarentona i un jove una mica més grandet: de “42 y aún estás muy bién, tu  siempre sola en aquél bar. Mi seriedad, yo 16, me hicieron al principio dudar” es converteix en “42 y aún estás muy bién, tu  siempre sola en aquél bar. Tu seriedad, yo 23, me hicieron al principio dudar“. L’altre canvi el trobem a Disneylandia. D’aquesta cançó ja n’hi havia tres versions anteriors, a les maquetes de Los Rápidos i en els dos discs editats per Los Burros. En la versió de Los Rápidos, molt més marxosa, cap al final de la cançó diu: “Me decía, por la noche a dónde irá… me provoca, sí, cuando vuelva, la mataré“.  En les dues versions de Los Burros canta: “Me decías, por la noche a dónde iré… cuando vuelva, sí, cuando vuelvas te mataré“. Finalment, la versió actual és, com deia, bastant més políticament correcta: “Me pregunto, por la noche a dónde irás… cuando vuelva, sí, si es que vuelve, la ignoraré“.

I els dos últims CD de la fila, els 4 i 5, fan realitat una vella reivindicació dels fans de l’Último: un doble en directe, En directo Gira 95. Durant els 15 anys d’història de la tribanda no havien editat mai cap disc sencer en viu. Sí que havien fet alguna recopilació de singles amb alguna cançó en concert, però res més. Si volíem recórrer a les magnífiques versions dels elèctrics concerts ho havíem de fer amb edicions pirates.

El que és una llàstima, però, és que aquesta recopilació sigui del final de la seva carrera i, per tant, tingui sobretot cançons dels últims discs. Sí que tenim clàssics dels dos primers discs com Mi patria en mis zapatos, Querida Milagros, Lejos de las leyes de los hombres, Los ángeles no tienen helices o l’himne dels himnes Insurrección

…però aquells qui els hem vist actuar a finals del 80 hi trobem a faltar cançons d’aquella època. Per compensar-ho han gravat tres versions noves, Aviones plateados d’Enemigos de lo ajeno i dues de Como la cabeza al sombrero: Sara i una magnífica versió de Llanto de Pasión:

Sigui com sigui estem davant d’una autèntica peça de col·leccionista per menys de 40€. Va acompanyat d’un llibret preciós, dissenyat en part per l’Eugènia, filla d’en Quimi, amb les lletres de les cançons d’estudi i amb un fotimer de fotos i textos històrics. 64 cançons, cap de repetida, que també podeu aconseguir a l’iTunes per 12,99€, una ganga!

Si amb aquest rotllo que us he fotut no en teniu prou, aquí us deixo en Quimi i en Manolo que us explicaran com se’ls va ocórrer aquesta idea descabellada: