L’hora de la propaganda

En teoria només falten poc més de 10 mesos per web-hosting-ad-spacecelebrar el referèndum vinculant d’independència. Ara sembla que va de debò i ens n’alegrem aquells qui fa gairebé 10 anys que el reclamem. Però els últims sondejos no són per llençar coets. El de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) donava un marge de 10 punts pel Sí, però el del CEO fins i tot augura una lleugeríssima victòria del No. El president Puigdemont escrivia al seu mur del Facebook, en saber-se l’enquesta de l’ICPS, que “Tot i que són bones dades, no són suficients: les enquestes també varen pronosticar el no al #Brexit, el sí a l’acord de pau a #Colòmbia o la victòria de #HillaryClinton. Seguim treballant per ampliar la base i vosaltres en sou ambaixadors indispensables!”.

Doncs bé, ara sí que ha arribat l’hora d’ampliar la base i buscar una victòria inqüestionable del Sí. Per això, tal i com diu el president, cal ampliar la base. Primer de tot ens cal consolidar els del Sí, i és que molts dels que ara a les enquestes potser diuen que votaran Sí a l’hora de la veritat els entraran els dubtes i les pors. En segon terme hem de convèncer els indecisos, que són els que a l’hora de la veritat faran decantar la balança i que, probablement, s’acabin decidint majoritàriament pel No. En tercer lloc tenim els passotes o abstencionistes. No només ens cal una victòria contundent del Sí, necessitem també que vagi a votar molta gent. I, finalment, hem de procurar fer canviar d’idea a alguns partidaris del No. La tasca més complicada.

Per aconseguir aquest objectiu tenim tres camps de batalla: la mobilització, la informació i la propaganda. La mobilització consisteix, sobretot, en la capacitat que tinguin les institucions, els lobbys, partidaris de la independència per fer arribar el seu missatge directament a la ciutadania. També la mobilització individual, dels convençuts, per convèncer aquells qui encara no ho tenen clar o en són contraris. Ambaixadors, en diu Puigdemont.

Una de les formes que té la mobilització per fer arribar el seu missatge és a través de la informació. La informació la podem canalitzar a través del Periodisme o directament amb les xarxes socials o pàgines web. Però la batalla de la informació la tenim bastant perduda. Els catalans s’informen, majoritàriament, a partir de mitjans que tenen un posicionament contrari a la independència. I, en tot cas, tant a les xarxes, Internet o al Periodisme ja sabem que el públic és molt selectiu i, per norma, escull aquells qui l’informen amb una ideologia semblant a la seva.

Però encara ens queda un tercer recurs que no l’hem explotat i és la propaganda. La propaganda que demana el vot només es pot utilitzar en períodes de campanya electoral. Però ningú hauria de poder impedir començar a fer propaganda informativa explicant, dins la legalitat encara vigent, els avantatges d’una Catalunya independent sense demanar un vot explícit pel Sí. Fins i tot seria recomanable que hi hagués una campanya institucional.

No sóc expert en publicitat, però tots els agents partidaris del Sí estaria bé que es coordinessin per començar a fer una bona campanya publicitària pensada per aquests 10 mesos i destinada a tot el públic català, encara que sigui a través de mitjans espanyols, i també, perquè no, a un públic espanyol i europeu.

Anuncis

Autor: Enric Xicoy

De Torelló, Osona. Professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s