Vigília

FerranSendra
BARCELONA 26 02 2016 Concierto de LOS BURROS – LOS RAPIDOS bandas predecesoras de El Ultimo de la Fila con MANOLO GARCIA y QUIMI PORTET en la Sala Razzmatazz FOTO FERRAN SENDRA

No, no, no” no som “Septiembre” sinó febrer i vigília d’un somni: poder dir que “Grité” de nou les cançons de Los Rápidos i Los Burros. “La pájara” i “Confusión” que puc agafar és monumental, tenint en compte que al matí un servidor haurà caminat 20 quilòmetres. Però farem el sacrifici.
Diuen que entre les cançons hi ha algunes “Ausencias” destacades, però en podrem sentir d’inèdites com “Braque” i “Gladiadora”. Ara, només per poder tornar a escolar en directe “Navaja de papel” ja paga la pena. Alguns potser prefereixen anar a veure una pel·li a un “Cine ideal”, anar a “Misa de cinco” o sortir de cap de setmana a fer la “Ruta del sur” a veure terres nevades abans de veure uns peluts dalt d’un escenari. Però jo no, jo espero poder dir que “No estoy hecho polvo” i encomanar-me a “San Gennaro” per cantar a cor que vols “Mi novia se llamaba Ramón” i “Portugal”.
La veritat és que l’espera “Hazme sufrir” ja que “Te quiero bastante” Quimi Portet i se’m fa eterna l’espera de tornar-te a veure viu i en viu. No, no, no, “No puedo más”!! Per cert, un ocellet m’ha dit que potser canta dues cançons més, en lloc de 30 en faran 32: “Vamos a ver”!
I quan arribem al final de la primera part del concert i a la Razzmatazz ja faci olor de “Conflicto armado” haurem cremat tots els greixos de tant ballar i cantar i només serem “Huesos“.
L’apoteòsis final arribarà amb els bisos, com si entréssim a “Disneylandia” per primer cop i ens saltaran les llàgrimes, tot un “Llanto de pasión”, quan tornem a veure dalt de l’escenari a El Último de la Fila cantant “Aviones plateados” i “Sara” just abans d’abandonar l’escenari per segon cop.
I al final de tot et semblarà que hagis viscut un miracle o hagis vist la mateixa “Querida Milagros” ja que encara et faràs creus que hagis vist alhora tres bandes memorables. I cansat et miraràs els peus i seràs més conscient que mai que aquelles cançons són el teu país, que ets allà a on has de ser, en definitiva que “Mi patria en mis zapatos”. I aprofitant que ets a Barcelona i que ja s’acosta mitjanit et vindran ganes d’anar a donar un volt i mentre camines per “La Rambla” t’adonaràs que aquella pot ser una de les millors vetllades que has viscut en molt de temps i et tornaràs a dir que mai, mai has d’abandonar les files de la “Insurrección“.

Anuncis

Autor: Enric Xicoy

De Torelló, Osona. Professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s