Immaterialisme material

Sembla que és bastant evident que viviBruce Springsteen 1988-08-03 Barcelona (P)m en una època marcada pel materialisme. Treballem per comprar. Ni la crisi econòmica ha frenat el nostre consumisme. Potser és una percepció personal, però diria que les botigues estan més plenes que mai. I això tenint en compte que el consum per internet ja s’ha generalitzat.

I entre els productes que més consumim, o comprem, hi ha els vinculats amb les noves tecnologies. El Mobile World Congress n’és una evidència. Cada any ens han de vendre els nous avenços que deixen gairebé en prehistòrics els de fa un any. No cal, ni tan sols, programar l’obsolescència dels telèfons mòbils o les tauletes. Tota nova versió té prou atractius com perquè ens doni la impressió que el nostre model ha quedat antiquat.

I això ens passa també amb altres modes o productes de consum: roba, calçat (sobretot esportiu), petits o grans electrodomèstics, material de cuina, etcètera. Anem acumulant estris que ens duren poquíssim i abans de reparar-lo, en cas que arribi a espatllar-se, preferim comprar-ne un de nou.

Però, curiosament, mentre anem acumulant aquests utensilis, o els anem substituint, cada vegada la nostra vida es va convertint en més immaterial. La nostra història, els nostres records, ja no són materials sinó immaterials.

Quan anem a casa els avis o els pares hi trobem tot d’objectes de record. I si volem fer una mirada al nostre passat ens treuen un àlbum de fotos o, fins i tot, correspondència antiga. I en un moble del menjador encara hi ha aquell tocadiscos o una màquina de cosir o una vaixella de fa unes quantes dècades. Però ara, en el moment més materialista de la història, les famílies més joves no tenen pràcticament res que perduri en el temps.

Us posaré un exemple personal. Durant la meva joventut havia anat a força concerts de grups: Dire Straits, Bruce Springsteen & The Street Band, The Rolling Stones, U2, Bob Dylan, El Último de la Fila, Sau…, Sopa de Cabra, etcètera. De tots aquests concerts en guardo l’entrada en una caixa. Moltes d’aquestes entrades, a més, solien tenir un disseny especial impreses en quadricromia. En canvi, les entrades actuals ja les podem portar directament amb el mòbil en un codi QR.

I com les entrades, tantes altres coses que tenim al núvol: sobretot les fotografies o la correspondència. Mai havíem fet tantes fotos ni havíem escrit tant com ara. Però cap d’aquesta correspondència i molt poques fotografies les tenim físicament, ni tan sols en el el propi disc dur. Mai havíem viscut en un món tan material i, alhora, mai havíem tingut tants records immaterials.

Anuncis

Autor: Enric Xicoy

De Torelló, Osona. Professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s