Ara sí

IMG_7854Aquest matí del 3 de gener de 2016, quan la CUP estava reunida per decidir definitivament si votarien la investidura de Mas, he fet aquesta piulada:

“La votació de la CUP d’avui és idèntica a la d’Unió de fa uns mesos: independència sí o no

I al cap de poc he començat a rebre una pluja de tuits en què bàsicament m’han acusat de poc rigorós, per dir-ho suaument. Per suposat, no ho nego, el meu tuit era una provocació en menys de 140 caràcters. Però la idea de fons la mantinc. Ara intentaré argumentar-ho una mica més.

Tot i que l’estelada és un dels símbols de la CUP, a l’hora de la veritat entre aquells qui participen en els processos de decisió del partit n’hi ha molts que no són independentistes. I això us ho hauria d’explicar, però ho fa molt millor en Vicent Partal en el seu editorial d’urgència d’avui. Sota el títol Ens trobarem al març (sense la CUP) diu: “la CUP només s’afegirà a la independència si es compleixen les condicions que ells creuen necessàries, però si no, no ho farà. D’independentistes utilitaris, condicionals, n’hi ha hagut i n’hi ha a tots els processos del món i al nostre país ja n’hi havia abans –si més no– dins ICV i Unió. Ara la CUP s’afegeix com a organització a aquesta categoria, per bé que resta clarament dividida en dues meitats (i, d’ara endavant, les relacions entre aquestes dues meitats no seran gens fàcils)”.

O sigui, al meu entendre, per molts cupaires que tenen poder de decisió (la meitat segons Partal, i pel que hem vist en les votacions de l’assemblea) la independència no és una prioritat sinó una eina més als seus interessos. De fet, diria que en Vicent és massa generós ja que n’hi ha una bona colla que no són ni tan sols independentistes utilitaris, senzillament no ho són.

Per a aquesta gent la millor manera per no tirar endavant el procés independentista dissenyat per Junts pel Sí, perquè no era el seu, era focalitzar l’atenció en “No a Mas”. Aquesta cantarella durant la campanya era el millor escut per, arribat el moment, poguessin dir “no” a la independència amb l’argument de ser coherents.

Per tant, d’acord que avui el vot explícit era “Mas sí” o “Mas no”, però el debat de fons a la CUP és entre els partidaris i els contraris a primer fer la independència i després lluitar pels interessos ideològics. Entre els que prioritzen l’eix nacional i els que prioritzen el social. Potser m’equivoco, pot ser, perquè la meva és una anàlisi i interpretació externa. Però les properes setmanes diria que veurem de manera més explícita que mai aquestes dues ànimes dins de la CUP.

I d’aquí la meva piulada d’avui. Així com Unió va acabar trencant-se per la independència, també ho farà la CUP. Potser no d’una manera tan clara i potser sense escissions, però sí entre els votants. I que els votants i “militants” de la CUP que són i han estat independentistes que tinguin en compte que, a hores d’ara i si no canvien molt les coses d’aquí a les eleccions, el seu partit no és garantia de progressar cap a la república catalana.

Per aquest motiu estic convençut que el millor escenari és unes noves eleccions i, ara sí, tothom estarà al lloc que pertoca sense matisos. Aquells qui se sentin realment independentistes, que creguin de veritat que primer hem de ser independents i després ja decidirem com, només poden votar allò que ara ha sigut Junts pel Sí. En canvi, els que pensin que la independència no és una prioritat que votin qualsevol altre partit.

Advertisements

Autor: Enric Xicoy

De Torelló, Osona. Professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s